Després de una setmana, va tornar arribar l'esperat divendres amb els nens de Vallgorguina.
Aquell dia, va ser tot molt diferent. En canvi de fer manualitats com tots els altres dies.
El Manel i jo, vam ensenyar-los la s ”sonora” i la s “sorda”, m'ho van fer explicar a mi a que per bona sort o per mala sort, a mi em sona molt el so de la s. Així que entre molts riures i molts jocs, van a prendre la diferencies entre les s, i jo sent la professora. Això m'ha fet plantejar si vull encaminar la meva carrera i la meva vida en ser professora de cicle inicial.
Fins un altre, un petó!
No hay comentarios:
Publicar un comentario