El següent divendres: D’aquest dia no hi ha molta cosa que explicar ja que no vam fer res, tot per culpa a que no callaven i no es podia fer classe. Aquella mateixa tarda vam fer entre tots unes normes de la classe i entre elles era saber callar quan s’estava a l’interior d’una classe. Així que l’aprenentatge d’aquell dia va ser a prendre a respectar els companys i el professor etc...
Els últims minuts, com ja estaven més calmats, en Manel va decidir treure la plàstica i va deixar-los fer de inventors, ja que tenien que fer un o uns objectes imaginaris.
Una setmana després, d’aquella tarda que només van aprendre a saber estar a la classe, en part una mica avorrida. Va ser tot el contrari que aquest divendres, ja que com els hi va agradar la idea de ser inventors per unes horetes, vam decidir que avui començarien un nou objecte format amb plastilina.
Va ser una tarda molt divertida, per què els veies que alguns es posaven nerviosos, els altres s’emocionaven explicant té que volien fer, però això sí tots molt concentrats, ja que tots estaven dedicant-se a la seva obra de art.
No és d’estranyar-se que van quedar unes figures i uns objectes preciosos, tant que fins i tot van estar exposades durant dos o tres setmanes, a l’escola.
Per què després diguin que no estan fets uns ARTISTES!
No hay comentarios:
Publicar un comentario